Caminada Valls – Vilafranca. La ruta de la Roser

Caminada Valls – Vilafranca. La ruta de la Roser

El passat diumenge 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, un grup de castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls va fer el trajecte Valls-Vilafranca a peu, seguint el camí ral de Vilafranca a Montblanc.

L’objectiu era retre un petit homenatge a la Confraria de la Mare de Déu del Roser i als avantpassats de la colla que anaven a fer castells a peu i amb carro contractats per aquella comunitat.

La vinculació de la Colla dels Menestrals amb la confraria vilafranquina va ser tal que la colla va acabar sent coneguda, especialment a Vilafranca, com la Roser, bandejant el nom original de Menestrals. Fins i tot, anys després d’aparèixer a les cròniques per primer cop com a Colla Nova, el 1876, encara hi havia qui recordava l’antiga denominació, tal i com recull un document de la festa major del Vendrell de 1895 on es parla de “la nova del Roser”.

Un grup de dotze components de la Colla Joves va iniciar el viatge de bon matí al punt de trobada, davant la Casa de les Punxes. A la Torregassa s´hi afegirien dos companys més, que fins a aquell moment formaven part del cotxe de suport que va anar fent el seguiment del grup fins a la destinació final, el cementiri de Vilafranca.

El temps, insegur al llarg de tot el dia, ens va deixar algun plugim que en cap moment va arribar a ser molest per a la marxa.

El camí ral es manté en molt bon estat en la major part del seu recorregut, però en alguns trams el traçat coincideix amb alguns centenars de metres de carretera. També queda tallat per alguns conreus, especialment al sector del Penedès i fins i tot acaba convertit en rases plenes de malesa que obliga a agafar opcions alternatives.

Dels guals que travessa la ruta, només el de Marramaus, al torrent de la Bruixa (passat la Múnia), ofereix una certa dificultat per trobar un punt de pas, i només en un, a la riera de Marmellar, és millor passar per la carretera.

Un error al coll de Sta. Cristina i alguna distracció en vàries cruïlles van posar el punt d’aventura a la caminada, fet que va provocar que esmercéssim més temps del previst.

Des d’aquí voldríem denunciar la intransigència d’un pagès que no ens va permetre passar per les seves terres, entre el polígon de les Alzinelles i Vilardida, malgrat tractar-se del camí ral, en un tros on en cap moment s’havia de deixar el camí per a travessar cap parcel·la conreada. Tindrem temps d’assessorar-nos si tenia dret a impedir el pas del grup o no i actuar en conseqüència.

Després de dotze hores arribàvem a Vilafranca amb el mateix percentatge de cansament que de satisfacció.

El moment més emotiu, però, va arribar al final.

A l’entrada del cementiri, on encara es conserva la capella de la Confraria del Roser des de 1858, ens esperava un grup de companys de la Joves i una representació de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca que ens van rebre amb aplaudiments i moltes mostres d’afecte.

Ja dins el recinte i davant la capella es va fer una ofrena d’un ram de roses, flor associada a aquesta festivitat, tant en la seva vessant cristiana com en l’originària, pagana,  vinculada  a l’arribada de la primavera.

Tot seguit, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca va aixecar un pilar de 4 d’homenatge.

Amb unes paraules d’agraïment cap a la Colla Jove tot i recordant el lligam de la nostra colla amb la plaça vilafranquina al llarg de la història, va cloure una jornada inoblidable i que esperem tingui continuïtat.

Per acabar, voldria expressar que per sobre de la significació que pugui haver tingut per a cadascú de nosaltres l’experiència de rememorar, d’alguna manera, la ruta que feien els antics Xiquets de Valls i, en concret, la Roser, el que personalment m’ha omplert d’orgull ha estat l’ambient que va haver en el grup al llarg de tot el trajecte. Un ambient que va mantenir l’humor fins i tot en els moments en què el cansament no convidava a riure gaire.

Talment un altre signe d’identitat que defineix aquesta colla i que diumenge un grup de companys van contribuir a perpetuar. Com el record de la Roser.

Ahir, avui i sempre Joves!

 

Francesc Montserrat i Retamal

 

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada