St. Fèlix emmanillat

St. Fèlix emmanillat

El 30 d’agost no se celebra només la Festa Major de Sant Fèlix per a tots els vilafranquins i vilafranquines. També per a molts vallencs i vallenques que formen part dels Xiquets de Valls és un dia assenyalat, un dia marcat en vermell i en majúscules en el calendari de la Colla Joves Xiquets de Valls.

La diada de Sant Fèlix és molt matinera. Alguns ja hi són a primera hora del matí per no perdre’s el primer pilar del dia d’entrada a Ofici i tot seguit assistir a l’ofrena en honor del sant. D’altres es congreguen al voltant d’una taula en restaurants i bars de la vila o de la rodalia per esmorzar en bona companyia. Una mica més tard ja som força més els que ens trobem per prendre part en el pilar de sortida d’Ofici. Tots, però, sabem que és un dia únic, intens, ple d’emocions i cansat. Castells en el seu màxim exponent.

La Colla Joves Xiquets de Valls es presentava a la plaça vilafranquina amb uns castells ben definits. Va començar la seva actuació amb el tres de nou amb folre que, malgrat que va pujar una mica obert, els castellers el van descarregar amb autoritat.

A la segona ronda la colla va apostar pel dos de nou amb folre i manilles. Ja fa un parell de temporades que la colla l’assaja, conscient de les seves possibilitats, i darrerament les proves fetes al carrer d’en Gassó han donat prou confiança. Aviat es va veure el bon encaix entre la pinya, el folre i les manilles i el castell es va enlairar ràpid i decidit. Tothom va fer el seu paper, els més petits van fer la seva feina a la perfecció i el castell es va carregar. Malgrat això, el castell va començar a tremolar i va caure.

La colla no volia afluixar i va optar per continuar amb el programa previst i intentar el cinc de nou amb folre, castell que en els últims anys a Vilafranca sempre ens ha donat bons resultats. Aquest any els designis no es van complir, l’excepció que confirma la regla, com diu la dita, i massa prematurament el pis de segons va perdre la mida. Tot just amb l’entrada de dosos, es va decidir tirar avall per evitar una caiguda segura.

A la ronda de repetició la Joves va encarar el quatre de nou amb folre. Quan s’arriba al final d’una actuació tan important que obliga a rebaixar les intencions inicials, els castells s’engrandeixen, costa lligar-los, pesen més que en altres ocasions… Tot es va aliar perquè el castell patís, sobretot en el pis de terços, malgrat que els castellers van lluitar fins a l’extenuació. El castell va fer llenya quan ja baixava després de carregar-se.

La Colla Joves s’acomiadava de la plaça de la Vila amb el pilar de cinc.

En aquest punt cal incidir en alguns fets remarcables. En primer lloc l’agraïment al públic de Vilafranca del Penedès que reconeix i agraeix l’esforç que la Colla Joves Xiquets de Valls esmerça en cada castell. La veu popular diu que és un públic entès i cada any es rubrica.

I en segon lloc, fem extensiu aquest reconeixement a la Colla Joves, que no defalleix i continua lluitant, treballant com en els darrers assajos, acompanyant els més petits de la colla, ajudant el company, integrant els nous components i gaudint del fet casteller.

Tot just ha finalitzat la primera part de la temporada. Queden grans actuacions per endavant i, de ben segur, nous reptes.

 

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada